L'associació internacional de musicoteràpia defineix aquesta activitat com: “La musicoteràpia és definida com la utilització de la música i/o els seus elements (so, ritme, harmonia i melodia) per a promoure i facilitar la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, el moviment i l'expressió satisfent les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitivesde les persones”.
Nosaltres podem afegir que, és l'ús de la música com a ajuda en determinats trastorns i disfuncions per afavorir el benestar físic, mental i emocional.
La musicoteràpia parteix de la idea que la música proporciona plaer, benestar, tranquil·litat i altres efectes emocionals agradables. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que mares i pares canten als fills per donar-los benestar i tranquil·litat i que es puguen dormir.
Hi ha diversos tipus com la clínica o la preventiva. La musicoteràpia preventiva és aquella que intenta resoldre problemes emocionals, dificultats davant malalties físiques, moments de crisis vitals o socioeconòmiques de diferents persones. Detecta condicions de vida, normes, valors, comportaments... que poden potenciar riscos i actuen com a guia en un procés d'aprenentatge que ajudi a aquestes persones afectades a millorar el seu estil de vida.
Els efectes de la música en l'evolució i vida de l'home són innegables des de temps ancestrals. La música ha estat un mitjà d'expressió i comunicació no verbal en gran part de la història de la humanitat amb efectes motivacionals i emocionals, és a dir, l'ús de la música com a element per al canvi de la conducta humana no és una cosa nova.
La música produeix efectes beneficiosos en el sistema sensorial, cognitiu i motor (de forma sedant o estimulant), estimula la creativitat, el pensament, el llenguatje, l'aprenentatge i la memòria. És un estímul agradable i plaent per al cervell que ajuda també a la relaxació, efecte conegut des de l'estimulació fins i tot dins de l'úter matern o etapa prenatal.
Els beneficis que la musicoteràpia aporta són nombrosos. Entre ells es troben:
A nivell cognitiu: augment de la capacitat d'aprenentatge, millora de l'orientació, augment de la capacitat d'atenció i concentració i estimulació de la comunicació i el llenguatge.
A nivell físic: manteniment de la mobilitat de les articulacions i força de la musculatura, relaxació i disminució dels nivells d'ansietat;
A nivell socioemocional: augment de les interaccions socials, millora de les habilitats socials i l'autoestima, prevé l'aïllament.