La teràpia amb ventoses també es denomina amb el terme anglès Cupping, que deriva de 'cup' que en anglès significa tassa, i consisteix a aplicar ventoses sobre el cos del pacient, i fer amb elles un efecte de buit mitjançant el qual la ventosa s'adhereix al cos i succiona la pell i part del múscul, obrint els porus i estimulant la circulació sanguínia i limfàtica.
La teràpia amb ventoses és una teràpia molt antiga i universal, que es va expandir ja des de molt d'hora per les diferents cultures.
A Grècia, Hipòcrates (400 aC) va ser qui va deixar les primeres indicacions detallades de la utilització d'aquesta teràpia i posteriorment metges com Paracels o Galeno van consolidar aquesta tècnica en textos mèdics.
Aquesta tècnica consisteix a deixar la ventosa fixada en la pell, en punts específics per tractar les zones reflexes orgàniques del cos a través dels seus punts reflexos a l'esquena. També s'utilitza en el tractament dels anomenats punts gallet, és a dir, punts de màxim dolor, generats per contractures i bloqueigs estructurals.
Les ventoses actuen com un buit, fent que els vasos sanguinis pugin a la superfície de la pell i alliberant toxines.
La durada del temps que les ventoses es deixen sobre la pell varia de 3 a 15 minuts.
Després de les ventoses, fem un massatge que ajudarà a relaxar la zona i a alleugerar la sensació de tibantor que pogués ocasionar l'exposició de les ventoses sobre la pell.