El drenatge limfàtic manual és una forma de massatge que afavoreix el funcionament del sistema limfàtic, importantíssim per a una marxa eficaç del sistema immunitari.
És una teràpia manual destinada a facilitar la circulació limfàtica. S'utilitza quan hi ha acumulació de líquid o de substàncies en el teixit connectiu (edemes) i quan el sistema limfàtic està alterat.
És una tècnica que s'engloba en el camp de la fisioteràpia i en les tècniques de massatge terapèutic. Es pot definir com una sèrie protocol·litzada de maniobres manuals molt suaus que, basades en un profund estudi de l'anatofisiología del sistema limfàtic, es realitzen amb la finalitat de drenar o desplaçar la limfa que per qualsevol causa patològica es troba estancada (sovint en forma d'edema) a territoris limfàtics sans, per a la seva evacuació normal cap al torrent venós.
La clau de l'èxit del drenatge limfàtic manual està en el drenatge de les proteïnes dels edemes limfàtics, que ara com ara, no són capaços de drenar-se per mitjans instrumentals (per exemple, la pressoteràpia, que drena només líquid intersticial), cosa que facilita l'evacuació de líquids i de substàncies del teixit connectiu. D'una banda, l'efecte drenant es basa en l'evacuació de substàncies i líquids del teixit superficial, i d'altra banda afavoreix la circulació limfàtica més profunda, perquè afavoreix l'automatisme dels limfoangiones enfer que els vasos limfàtics s'omplin de limfa.
L'efecte que produeix aquest tipus de massatge com ara la seva acció simpaticolítica, la seva acció analgèsica, la seva acció immunitària i la seva acció drenant, fa que estigui indicat en moltes patologies que cursen amb dolor, hiperexcitació del sistema nerviós, edema o inflamació. És per això que està molt indicat en casos com:
Malgrat tots els beneficis que porta el drenatge limfàtic manual, hi ha patologies en les quals no és s'aconsella la seva aplicació pels seus efectes.
Les que estan totalment prohibit són:
Les que no s'aconsellen són: