Txakra 7. Espiritualitat, creences

7. Txakra de la Corona (Sahasrara)

El setè txakra està situat al punt suprem, damunt del nostre cap i al centre. S'obre cap amunt.
El setè txakra i les seves correspondències
Color: Violeta, també blanc i or.
Símbol: Flor de lotus de 1.000 pètals.
Principi bàsic: Ser pur.
Correspondència corporal: Cervell.
Glàndula corresponent: Glàndula pineal (epífisi).

Missió i funcionament del setè txakra:

El txakra corona és on s'asseu la perfecció suprema de l'home. Brilla amb tots els colors de l'arc de Sant Martí, però el color predominant és el violeta. La flor exterior del txakra consta de 960 pètals. Al seu interior hi ha una segona flor de 12 pètals, que irradia llum blanca entreverada de raigs daurats.

De manera similar a com la llum incolora reuneix tots els colors de l'espectre, al txakra suprem es reuneixen totes les energies dels centres inferiors. El txakra coronal és la font i el punt de partida per a la manifestació de totes les altres energies dels txakres. Aquí estem units amb l'ésser diví sense atributs i imperfecte, que conté totes les formes i atributs no manifestats.

És el lloc on ens trobem com a casa: des d'aquí va partir el nostre viatge cap a la vida, i aquí vam tornar al final de la nostra evolució. Aquí vivim i ens experimentem a nosaltres en Déu, ens n'hem fet un amb l'origen diví del qual procedim. El nostre camp energètic personal està fos amb el camp energètic universal.

Funcionament harmònic:

Al setè txakra no hi ha bloquejos en sentit autèntic. Només pot estar més o menys desenvolupat.
Quan el txakra coronal comença a obrir-se, viuràs instants cada cop més freqüents en què la separació entre el teu ésser interior i la vida exterior s'anul·la. La teva consciència està completament en calma i distesa, i en aquesta calma, vius la teva autèntica essència com l'ésser pur omnipresent, en què hi ha totes les coses.
A mesura que el txakra coronal es va desplegant és més freqüent l'aparició d'aquests moments, i cada cop s'experimenten amb més claredat, fins que es converteixen en una realitat permanent. Quan el teu ésser estigui madur per a això, aquesta il·luminació definitiva pot aparèixer sobtadament, i no existeix camí de tornada en la teva evolució. Tens la sensació d'haver despertat d'un somni llarg i d'estar vivint la realitat només ara. En el teu camí fins allà t'has convertit en un recipient buit, en el vas buit del qual s'ha abocat el ser diví fins a ocupar el seu darrer racó. Ara saps que això és la teva autèntica essència, l'única realitat permanent. El teu "jo" individual s'ha convertit en el "jo" universal: En la teva actuació fas la intenció del creador, i la llum que tu irradies obre el cor de tots els éssers que són sensibles a la presència divina. Si ara vols saber alguna cosa, no necessites més que dirigir la teva atenció, ja que tot existeix en tu en l'ésser diví amb què t'has fet un. Així, la creació és un joc que es consumeixi a la infinitud de la teva pròpia consciència.

En aquest context, considerem també interessant el fet que les fontanel·les d'un bebè continuïn obertes des dels primers 9 a 24 mesos de vida. A la primera època de la seva existència terrenal, els nens continuen vivint en la consciència d'una unitat indivisa.

Repercussions d'un setè txakra predominantment tancat:

Com hem vist, l'obertura i l'harmonització dels txakres descrits fins ara ens poden transmetre una gran plenitud de coneixement, experiències i capacitats. Però sense l'obertura del txakra coronal sempre tindreu la sensació de separació de la plenitud de l'ésser, i per això no estareu totalment lliure de l'angoixa. Per aquesta angoixa, als txakres es continuaran mantenint una resta de bloquejos residuals. Els txakres no podran desplegar tota l'amplitud de les seves possibilitats, i les energies individuals no vibraran en perfecta consonància amb la intenció del creador i, per tant, no hi haurà plena harmonia entre elles.
Probablement, també prendràs consciència d'una certa manca de sentit de la teva vida. L'angoixa davant la mort pot aparèixer igualment amb més claredat a la teva consciència. Potser intentaràs suprimir aquests sentiments nocius refugiant-te en un bon nombre d'activitats o carregant sobre tu nova responsabilitat, per provar que ets imprescindible. Tanmateix passa amb no poca freqüència que les persones en aquest estadi atrauen cap a si una malaltia que els obliga al repòs. En cas que no paris atenció als missatges, probablement a la teva vida posterior et quedaràs estancat a les exterioritats i en les limitacions del teu «jo» personal.