28/12/2021
Tocar Fusta
Avui m'agradaria parlar-vos de l'origen i el sentit profund d'aquesta antiga creença perquè entre tots puguem deixar de veure-la com una superstició i li tornem el significat i el valor, que el té i molt.
Simbologia de la bona sort, els bons presagis i el fet d'allunyar l'infortuni avui dia seguim confiant en aquestes paraules acompanyades del gest de tocar quelcom fet de fusta com si tingués el poder d'orientar el destí de les persones. En certa manera era així. El que passa és que avui dia ho fem sense saber per quina raó i toquem fusta morta, manufacturada, de forma mecànica sense cap sentiment i això, la veritat, no té gaire sentit.
"Tocar fusta" conté una saviesa molt, però molt antiga relacionada amb els arbres i l'ordre natural que els regeix, com a manifestació i reflex de les lleis universals.
Les cultures antigues, pel seu contacte directe i viu amb la natura, sí que posseïen aquest coneixement que hem perdut, sí que s'alineaven al costat de l'ordre natural i les seves lleis universals. Sabien que cada ésser viu, planta, arbre, insecte, font, pedra, cova i element estava dotat d'ànima i honraven aquesta vida subtil com un fet normal, profund i sagrat alhora. L'existència del que anomenaríem “altres regnes paral·lels” al nostre, era una creença arrelada fruit de la vivència directa al costat d'aquests regnes. La naturalesa va ser considerada doncs pels antics la llar harmoniosa d'una infinitat d'éssers i divinitats, filles i fills del mateix creador que els havia creat a ells, raó per la qual era summament respectada.
Així era el cas dels arbres als quals es considerava que en cadascun habitava un esperit el qual posseïa qualitats màgiques i espirituals. A certs arbres i boscos s'ofrenava i reverenciava per encomanar-se a la seva saviesa, fertilitat, màgia i protecció. No ens ha d'estranyar doncs que la bona sort o el bon viure estaven relacionats amb el fet de rendir culte als esperits arboris i implorar les seves benediccions per a les collites, per a la caça, per a les pluges, per a la família etc.
De la mateixa manera, qualsevol que havia d'irrompre al bosc per necessitat d'abastir-se de fusta sabia que això comportava alterar la pau dels seus esperits, l'apropiat llavors era mostrar el degut respecte per no ofendre els seus invisibles habitants, no fer-ho podria comportar conseqüències indesitjades . Abans de tallar un arbre era necessari acostar-se a aquest arbre i tocar-lo al mateix temps que se li demanava permís al seu esperit i se li comunicava allò que se'n necessitava. Així de senzill, obrar sense aquest acte o consentiment era sinònim de desalinear-se d'aquest ordre natural i estar subjecte a la mala ratxa.
La naturalesa sempre està disposada a donar, a servir-nos incondicionalment, però això no impedeix que en prenguem amb respecte cap al seu aspecte vital i espiritual i en la seva justa mesura. Aleshores, no és en l'acte de dir les paraules «Toca Fusta» que això farà que el nostre destí sigui positiu apel·lant a la bona sort, més aviat del que es tracta és de recuperar el sentit comú i alinear-nos de nou al costat de l'ordre natural recobrant la coherència amb la vida, amb l'entorn i amb els seus cicles.
Extret de "Consciència Arbòria".
Beti Martí