17/07/2018
Records de joventut
Mentre em dutxava anava repassant com havia anat el dia.
Em vaig aturar en recordar la trobada d'un vell amic. Sortia puntual de la feina, cosa increïble, quan una veu familiar em va cridar pel meu nom, en girar-me vaig veure a aquell amic de la colla de joventut. Quina il·lusió veure'l em va fer. De fet, era un dels pocs amants que havia conservat com amic. D'allò feia tant de temps...
Els anys l'havien tractat amb benevolència i tot i que no era aquell xicot fort i seductor, era un home atractiu i tranquil que convidava a la conversa.
No s'havia casat ni havia tingut fills, el seu esperit lliure l'havia acompanyat sempre i no es penedia, em va dir. Jo m'havia casat i tenia una bonica família tradicional i tranquil·la.
Et trobo molt bé, em va dir entre rialles. Tu sí que estàs bé, vaig contestar-li, la vida ha estat generosa amb tu. Ens vam mirar i vàrem somriure.
Desconec la raó del pacte callat que havíem fet quan vàrem deixar de ser amants. Mai més vam tornar a comentar aquella nit d'agost quan em va portar a sopar a l'Arbolí i en tornar vàrem fer l'amor mentre queien les llàgrimes de sant Llorenç al punt més alt del Coll d'Alforja. Tampoc vam comentar aquell dia que ens vam banyar nus al Brugent, amagats de les mirades alienes, ni quan vam anar de regata amb aquell veler, ni quan escoltàvem les havaneres de Calella mentre bevíem cava... mai més.
Em vaig sorprendre plaure'm amb aquells records mentre em posava la crema hidratant pel cos lentament, una i una altra vegada... una i una altra vegada...
Beti Martí