18/02/2022
Què sabem de la nostra àvia?
Has sentit a parlar de l'epigenètica?
L'epigenètica estudia les modificacions dels gens que no alteren les seqüències de l'ADN i que també les heretem.
Gràcies a aquesta funció, ens podem adaptar als canvis del medi ambient i aquest fet es manté estable en diverses generacions. El genoma de cada persona té totes les instruccions que es necessiten per desenvolupar-nos, però només arribarem a activar aquelles que necessitem per la nostra pròpia evolució i aquí podem trobar informació del medi ambient, entorn familiar, social i cultural.
Si ens preguntem, doncs, què activa aquests gens, sens dubte és l'entorn. El genotip conté tots els gens que heretem i ho podem apreciar externament, per exemple, pels trets físics o psicològics.
Dit això, queda clar que els nostres predecessors tenen molt a veure amb el que nosaltres som, de fet, gairebé tot. El seu ADN i la seva epigenètica ara passen a ser nostres.
Així doncs, no és d'estranyar que a més d'assemblar-nos amb el nas, els ulls, l'alçada, el caràcters o les expressions, també hi ha coses que rebutgem o refusem perquè no volem assemblar-nos a ells, i ho fem de manera conscient i molts cops, de manera inconscient.
Els canvis epigenètics poden arribar fins a tres generacions o més, segons les condicions que s'hagin originat, de manera que les experiències traumàtiques que van patir els nostres avantpassats, generen ferides que també afecten l'ADN i que d'alguna manera, també portem. Aquí podríem anomenar guerres, fams, epidèmies, etc. Hem de pensar que l'herència genètica compleix la funció de supervivència i salvar l'espècie.
Pel fet que l'epigenètica engloba un mínim de tres generacions, m'agradaria parlar de l'àvia, sobretot, de l'àvia materna.
Ella és un punt clau a l'hora del trepàs genètic i també dels programes que duem enregistrats a l'ADN, i ella especialment perquè quan està embarassada de la nostra mare, el fetus, ja té els ovòcits formats. D'aquests ovòcits sortiran els milions d'òvuls que tindrà la mare durant tota la seva vida fèrtil, i d'un d'ells hem nascut nosaltres. És a dir, aquest òvul porta la informació de la nostra àvia.
I d'aquí ve la pregunta inicial, què sabem de la nostra àvia? Com va ser la seva vida? Què va viure? Com ho va viure? Va ser feliç de ser mare o van ser un problema per a ella? Es va sentir estimada o es va casar amb algú que no coneixia? Va veure frustrada la seva vocació o va poder realitzar els seus somnis?
Perquè d'aquesta informació, podem investigar en la nostra pròpia història, entendre les nostres frustracions, o la nostra necessitat d'indepèndència, o la voluntat irrefutable de crear una família.
No podem perdre l'oportunitat de saber més de la nostra àvia materna, perquè ens donarà l'oportunitat de conèixer-nos millor a nosaltres mateixes.
Alberta Martí