11/02/2014
On són les nostres mans?
Diumenge passat vaig anar al congrés d’estètica que van fer a Barcelona.
Reconec que tenia el tema una mica deixat perquè havia anat puntual cada any des de que fa més de 25 anys vaig aprendre l’ofici d’estètica.
Els primers anys tot era novetat, apassionant, ple de il·lusió... però de mica en mica es va anat tornant tot uniformitat i va començar a ser poc estimulant.
Després va sorgir tota la història de l’aparatologia.
Allò sí que va ser un “catacrak” ja que ens van fer sentir com si fóssim metges estètics capaços de refer cossos només aplicant aquells aparells que més aviat semblaven trets d’una càmera de tortura.
Doncs bé, després d’uns anys de fer missing pels congressos d’estètica, aquest any he pensat que ja tocava, que pot ser les coses havien tornat al seu origen i que l’estètica era més humana i allà que hi vaig anar.
No vaig entendre res del que vaig veure.
3/4 expositors de lliteres per cabina
3 /4 expositors de productes ultranaturals (amb envasos com d’anar per casa, no sigui dit)
1 expositor de llaminadures (pedretes, collarets, anellets...) que fins i tot tenia cua!
I la resta aparatologia. Sí, sí! Segueixen fabricant aparells de tortura perquè tothom tingui les mides d’una Barby!
I on són les nostres mans? On és la nostra empatia? Som generadores de necessitats? O som guaridores dels benestar, l’autoestima i singularitat dels nostres clients?
Estem més lluny que mai de posar-nos en la pell de l’altre (mai millor dit) perquè hi ha un programa d’un súper aparell que ja ho fa. Estem més lluny que mai de fer sentir com es desperten els sentits amb un massatge perquè la màquina ja ho farà per nosaltres (això em transporta al que em va explicar un amic quan va anar a l’Argentina amb la seva dona i els van oferir “vaca masajeada” perquè estava més tova...)
On anem a parar?
Si la bona professional de l’estètica no té una bona formació i un bon criteri, ens faran anar allà on vulguin.
A mi m’agrada allò de mirar al client als ulls, preguntar-li què necessita, escoltar-lo i pensar entre totes les eines (aprenentatges) que tinc, quina és la millor per oferir-li.
I a tu? Què t’agrada?
Beti Martí