18/09/2014
La teva mirada
M'agrada la teva mirada. Podria mirar-te tota l’estona i no cansar-me.
La teva mirada perfilada per tes teves celles perfectes, com arcs que ofereixen el millor dels paisatges: els teus ulls.
Ulls que em conviden a capbussar-me en el seu mar blau i net, absents d’inquietuds, aigües tranquil·les on poder fondre’s, com cristalls que m’abdueixen amb la seva brillantor...
Ulls inquietants que es confonen en la rosada de l'albada, que verdegen i refresquen els capvespres d’estiu i fan clara la mirada...ulls que traspassen el seu verd intens a aquelles ales de papallona que plagien a les teves parpelles..., la teva mirada.
Ulls negres com la nit dels enamorats que s’estimen. Ulls d’ònix que enlluernen discretament encoberts per les espesses pestanyes que dolçament entornen la seducció...
Ulls de mel...dolços com l’arrop que m’atreuen cap a sabanes de tendresa, com promeses inesgotables de passió, mirant-me sense temor, amb atreviment però amb prudència.
La teva mirada m’assossega, em dóna calma. Mentre et miro els problemes es fonen...es fan petits i s’esgolen... La teva mirada.
Beti Martí