Està clar que necessitem una base de salut i de bona integració social, però la resta, el benestar personal depèn només de nosaltres.
Els hàbits de vida que adoptem, l’alimentació que prenem, la nostra manera de respirar, de relaxar-nos o la rutina del son, conformen la nostra manera de viure i d’aquí depèn el nostre benestar.
Acostumo a parlar amb gent gran (majoritàriament senyores) que em pregunten què han de fer per no patir per tot i no posar-se nervioses per tot, i sempre contesto el mateix: el secret és prendre consciència del que estem visquem en el moment present. Parar quan sentim una angoixa o un neguit i respirar profundament de manera conscient. Això fa que les nostres ones cerebrals, accelerades temporalment, es relaxin, permetent-nos parar, oxigenar-nos i respirar. Només així podrem baixar el ritme i raonar el que estem sentint en cada moment.
Com ens afecta això a la nostra bellesa?
Una persona constantment preocupada, per exemple, contrau el rostre i no el relaxa, facilitant que les que són unes marques d’expressió, passin a ser profundes arrugues. La posició de les espatlles es tanca cap al davant, impedint una bona, profunda i regular respiració, cosa que no afavoreix en absolut a la presa de decisions, a la bona digestió i no permet oxigenar l’organisme d’una marera adequada, empobrint la qualitat de la pell, que recordem-ho, fa també, entre altres, la funció de regular l’oxigen que absorbint, així doncs amb una pobra respiració, la pell queda fatigada i adopta una tonalitat grisosa.
El secret és parar i respirar, prendre consciència que estem accelerats i aturar-nos, agafar aire i deixar-lo anar lentament unes quantes vegades.
Alberta Martí