La base per sentir-se bé dintre de la pròpia pell, és l'equilibri entre el que som, el que volem i el que tenim.
Per altra banda, l'equilibri, malgrat el que la gent pugui pensar, no és un estat de felicitat constant. L'equilibri és oscil·lant, és anar caminant en una direcció determinada (el nostre projecte) tenint en compte que pel camí hi trobarem revolts, valls, muntanyes, rius i mars que haurem d'anar sortejant i que faran que ens hàgim d'adaptar en cada moment a les circumstàncies presents sense perdre de vista la nostra meta, amb la consciència de ser resilients i aprendre de les contrarietats.
És fàcil perdre's en els paisatges de la nostra vida i arriba un moment que oblidem on anàvem i el que és més greu, oblidem que necessitem recuperar la nostra essència per seguir endavant.
L'egoteràpia és un concepte que neix arran de veure com les persones, es perden en el que és quotidià i s'obliden de la seva essència. La família, la feina, els estudis, els compromisos i un munt de coses més, agafen prioritat dintre de les seves vides i acaben sent com un robot que els aboca a l'oblit de la seva pròpia persona. És en aquest moment que apareix una buidor a dintre seu que no poden omplir amb res ni amb ningú, sense adonar-se que aquest forat s'ha anat fent mentre atenien de portes enfora.
Retornar a l'essència, a sentir-se bé dintre de la pròpia pell, a trobar un espai personal on ser un mateix, en definitiva, a ser autèntic, és la manera de recuperar la plenitud i aquest equilibri que ens omple de pau i de benestar.
Egoteràpia no és més que trobar aquella estona per reconnectar amb un mateix, sense interrupcions, és deixar-se estimar, buscar allò que ens fa sentir bé, és recuperar l'amor propi per poder donar als altres el millor d'un mateix.
I tu, practiques l'egoteràpia?
Beti Martí