16/04/2018
De què es vol operar?
I de què es vol operar? Va dir-me l'oftalmòleg mirant-me molt seriós. De la vista! Em fan nosa les ulleres i volia treure-me-les.
Sí, l'entenc, però de què exactament? Vostè té una mica d'astigmatisme, una mica de miopia, una mica de presbícia, una mica d'hipermetropia... de què exactament es vol operar? No hi ha una operació que li tregui totes les coses alhora.
Aquesta conversa que ja no recordava, em va venir a la ment l'altre dia, que de sobte em vaig trobar agra i malhumorada. Pensant què em neguitejava, vaig comprovar que estava emprenyada amb la meva filla adolescent que no ajudava res a casa, amb el meu meravellós home que com no sabia on eren les coses no feia mai res, amb la pila de roba per plegar i planxar que s'acumulava en una cadira mentre la roba per rentar s'amuntegava en el cabàs, amb la cuina... on els estris nets dormien al rentaplats mentre la pica s'omplia miraculosament d'altres de bruts, el jardí que em mirava trist tot ple de fullaraca i no deixava entrar la primavera, la meva feina que m'ocupava més hores de les volgudes... Em feia una mica de mal l'esquena i una mica de mal al peu, res d'importància, però allà estava. Les hormones... que campaven al seu aire sense consideració cap a la meva persona. Les hores del dia se'm feien curtes i per molt que em desdoblegava no arribava a tot. Estava rabiosa!
I de què es vol operar?, vaig recordar de sobte. De tot i de res. I com que vaig entendre que les ulleres no me les podria treure (llegir entre línies que no deixaria d'estimar mai la meva família), vaig decidir demanar hora a la meva esteticista i desconnectar de tota la pesada, avorrida i esgotadora rutina que m'angoixava.
I aquí estic, rebent l'escalf de les seves mans suaus i fermes, en absolut silenci només guarnit per la música relaxant i els aromes càlids... i em pregunto perquè no ho faig més sovint.
Per cert, el mòbil se m'ha "oblidat" a casa, no fos cas que algú m'espatllés aquest moment.
Beti Martí