24/04/2020
La Roda de la VidaCom distribuïm el temps de la nostra vida? Com el voldríem viure millor?
19/03/2020
Dies a casa21/11/2019
I quan podré fer l'amor?01/11/2019
M'agraden els homes que ploren18/10/2019
Egoteràpia04/10/2019
L'arxiu de les coses bellesSentir-nos bé és un exercici que hauríem de fer regularment. Ens genera endorfines, l'hormona que ens produeix la sensació de benestar i de felicitat.
Sovint, ens passen els dies en ocupacions que no s'acaben mai i quan ens adonem, veiem que fa molt de temps que no ens hem aturat per prendre consciència del que sentim. Respirem a mig gas, fem els àpats a correcuita, ens automatitzem quan caminem o conduïm i ens deixem portar per la inèrcia sense aturar-nos a sentir, a escoltar el batec del nostre cor, a deixar que la pressa passi pel davant de la nostra tranquil·litat, per arribar a on?
Bé, doncs la primera cosa a fer és parar, parar uns segons i començar a connectar amb nosaltres, amb la nostra pell, parar i mirar què hi ha al nostre voltant, sigui que hi siguem a casa, a la feina o al carrer. Parar i respirar i per un instant, buscar alguna cosa agradable del nostre voltant i per uns instants gaudir-ho.
Si cada dia dediquem un moment a recaptar imatges agradables, la nostra ment obre una mena d'arxiu on podem acudir cada cop que estem decaiguts, ens sorprèn l'insomni o estem en "temps mort" fen cua esperant que ens toqui. En aquest armari, hi podem desar música, colors, aromes, el que vulguem!, i si som constants i fem bona recerca i a més visitem aquest espai íntim i personal de manera regular, la nostra vida comença a ser més amable, i el mal humor, els nervis, l'estrès, l'insomni cada cop seran més imperceptibles, fins a tornar-se inapreciables. Començarem a caminar amb un somriure i la nostra mirada s'entrenarà, de manera inconscient, a trobar coses boniques, i s'omplirà de coses agradables.
Per posar un exemple, l'altre dia vaig atrapar una cosa nova que de seguida vaig afegir al meu arxiu de les coses belles, va ser en una visita guiada, on ens van explicar que aquella façana l'havien pintat de color blanc magnòlia per desig de la mestressa. Només sentir el nom, a banda de reconèixer el blanc exacte, la meva flaire es va omplir d'aquell aroma característic a l'instant. Blanc Magnòlia!!! A més de definir el to exacte de blanc, li va afegir un dels perfums més sensuals que conec, i ara, el blanc magnòlia, ja l'he fet meu i està en un bon lloc del meu armari de les coses belles.
Beti Martí