Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei.
Al navegar o utilizar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'. Més informació [Tanca aquest missatge]
17/07/2017

L'altra Bella Dorment del Bosc

Compta la llegenda que hi havia una princesa molt bonica que dormia en el bosc.

Tenia una expressió de goig al seu rostre i tota ella es veia en calma. Els seus bonics ulls eren closos suaument mentre els seus llavis rosats dibuixaven un lleu somriure. Ningú diria que duia així molts i molts anys, semblava més aviat que estigués fent una becaina després de dinar.

Un dia, en aquell bosc, es va organitzar una trobada de personatges de comptes, històries, pel·lícules i fàbules i van arribar de tot arreu.

Mentre els personatges es divertien de la trobada i parlaven i explicaven les seves històries, l’altra Bella Dorment, seguia en aquella estàtica posició ajaguda sobre l’herba.

Una senyora encuriosida es va apropar a ella i li va preguntar a cau d’orella per no despertar-la: -Qui ets? Ella, sense obrir els ulls li va respondre: -Sóc l’altra Bella Dorment del bosc. La senyora, no entenia què feia allà ajaguda mentre tothom s’ho passava d’allò més bé, així que va insistir: Però què fas aquí dormint? No veus que hi ha molts personatges interessants per conèixer que t’encantaran?. -M’estimo més dormir, tinc els meus propis somnis. I tu qui ets? Sóc una Sufragista. –Sufragista? I què fas? - Estic lluitant per tal que les dones puguin votar.  -Això deu ser molt cansat, no? -Sí, però algú ho ha de fer. M’agrada lluitar perquè els meus somnis es facin realitat. I en acabar, les meves amigues i jo, anirem a descansar a Formentera.

L’estranya senyora va marxar i ella va seguir ajaguda amb el seu somriure dibuixat als llavis. Una frase s’havia quedat, però, a la seva oïda: “M’agrada lluitar perquè meus somnis es facin realitat”

No va passar gaire estona quan va tornar a tenir visita, aquest cop era una nena que semblava una senyora gran per la manera que parlava...

-Qui ets? Li va preguntar. –Sóc l’altra Bella Dorment del Bosc. –I sempre estàs dormint? –Sí, va contestar sense moure’s. –I no t’avorreixes? –No, m’agrada somiar tot el dia. - I què somies que tant t’agrada? – Doncs somio que el món és bonic, els nens juguen, les papallones volen, les flors perfumen el jardí i l’arc de sant Martí apareix quan plou i el sol surt. La nena gran se la va mirar amb sorpresa. –tot el que dius és molt més bonic quan estàs desperta i encara hi ha moltes més coses interessants!! . L’altra Bella Dorment la va escoltar amb el seu somriure i de sobte va tenir curiositat. –I tu...Qui ets? –Jo sóc la Mafalda i m’agrada reflexionar de les coses de la vida. Això sí que és interessant. Marxo a veure si trobo algú més interessant que tu. Es va acomiadar i va marxar.

L’altra bella dorment del bosc es va quedar pensant què més podria haver d’interessant que no fossin els seus somnis... i mentre pensava va arribar una nova visita.

-Hola! Hola! Qui ets? Què fas aquí dormint al bosc? –Sóc l’altra Bella Dorment del Bosc. –I també esperes que vingui el teu príncep a despertar-te? –No, no... jo estic bé aquí dormint i somiant. –Ja fas bé, els homes són uns immadurs!! I fa molt de temps que dorms? –Sí, més de cent anys!! I tu qui ets? –Sóc la Campaneta de Peter Pam i m’agrada molt ballar i anar d’aquí cap allà, així que et deixo dormir i vaig a veure als personatges interessants que són per aquí.

L’altra Bella Dorment del Bosc va quedar un altre cop sola. Al fons sentia l’enrenou dels personatges que havien arribat al bosc per fer la trobada. Ningú més la va anar a veure durant tota la festa. Ningú més la va trobar interessant.

Quan van marxar tots i va tornar a la seva solitud, es va adonar que ella no sabia que tot el que vivia era en somnis. No sabia que estava adormida!!! Com podia ser? I es va entristir en pensar que li hagués agradat conèixer aquells personatges diferents, valents, savis, interessants, que ballaven i gaudien de trobar-se... però es va adonar també que ella no podia oferir res a ningú, ja que tot el que era important per a ella només existia en la seva imaginació, en els seus somnis.

Ben entrada la nit va prendre una decisió: Quan sortís el sol, s’aixecaria i aniria a conèixer el món i a cercar personatges interessants, aprendria a ballar i quan ja hagués viscut tots els seus somnis, aniria a Formentera a descansar.

Es va aixecar al primer raig i mai més va voler tornar a dormir per viure ella sola els seus propis somnis i des de llavors, comparteix amb els altres totes les coses interessants que li passen.

 

Beti Martí

Subscriu-te al nostre butlletí

Deixa les teves dades de contacte i rebràs el nostre butlletí

Etiquetes

Articles anteriors

TOTES LES ENTRADES ❱  Setembre de 2017 (1)
Notice: Undefined variable: i in /var/www/vhosts/betimarti.com/httpdocs/site/template/noticias.php on line 438
❱  Agost de 2017 (1) ❱  Juliol de 2017 (1) ❱  Maig de 2017 (1) ❱  Abril de 2017 (2) ❱  Març de 2017 (3) ❱  Novembre de 2016 (2) ❱  Octubre de 2016 (2) ❱  Setembre de 2016 (3) ❱  Agost de 2016 (7) ❱  Juliol de 2016 (2) ❱  Abril de 2016 (1) ❱  Març de 2016 (1) ❱  Setembre de 2015 (1) ❱  Març de 2015 (1) ❱  Setembre de 2014 (2) ❱  Agost de 2014 (1) ❱  Juny de 2014 (1) ❱  Abril de 2014 (1) ❱  Febrer de 2014 (1) ❱  Gener de 2014 (4) ❱  Desembre de 2013 (2) ❱  Novembre de 2013 (1) ❱  Octubre de 2013 (1) ❱  Setembre de 2013 (3) ❱  Juliol de 2013 (2) ❱  Juny de 2013 (2) ❱  Maig de 2013 (6) ❱  Abril de 2013 (4) ❱  Març de 2013 (6) ❱  Febrer de 2013 (1) ❱  Gener de 2013 (3) ❱  Desembre de 2012 (1) ❱  Novembre de 2012 (5) ❱  Octubre de 2012 (2) ❱  Setembre de 2012 (4) ❱  Agost de 2012 (5) ❱  Juliol de 2012 (7) ❱  Juny de 2012 (6) ❱  Maig de 2012 (12) ❱  Abril de 2012 (8)

Compartir